Cloroform cloroform de grau industrial amb alta puresa
Propietats
Líquid incolor i transparent. Té una forta refracció. Té una olor especial. Té gust dolç. No es crema fàcilment. Quan s'exposa a la llum solar o s'oxida a l'aire, es descompone gradualment i produeix fosgen (clorur de carbil). Per tant, normalment s'afegeix etanol a l'1% com a estabilitzador. Pot ser miscible amb etanol, èter, benzè, èter de petroli, tetraclorur de carboni, disulfur de carboni i oli. ImL és soluble en uns 200 ml d'aigua (25 ℃). En general, no es crema, però l'exposició durant molt de temps a la flama oberta i les altes temperatures encara poden cremar. En excés d'aigua, la llum, la temperatura alta es produirà la descomposició, la formació de fosgen altament tòxic i corrosiu i clorur d'hidrogen. Les bases fortes com el lixivia i l'hidròxid de potassi poden descompondre el cloroform en clorats i formiats. En l'acció d'àlcali fort i aigua, pot formar explosius. Contacte a alta temperatura amb aigua, corrosiu, corrosió del ferro i altres metalls, corrosió de plàstics i cautxú.
Procés
El triclorometà industrial es va rentar amb aigua per eliminar l'etanol, l'aldehid i el clorur d'hidrogen, i després es va rentar amb una solució concentrada d'àcid sulfúric i hidròxid de sodi. Es va comprovar que l'aigua era alcalina i es va rentar dues vegades. Després d'assecar amb clorur de calci anhidre, destil·lar, per obtenir triclorometà pur.
Emmagatzematge
El cloroform és una substància química orgànica que s'utilitza habitualment com a dissolvent i medi de reacció. És altament volàtil, inflamable i explosiu. Per tant, tingueu en compte el següent quan l'emmagatzemeu:
1. Entorn d'emmagatzematge: el cloroform s'ha d'emmagatzemar en un ambient fresc, sec i ben ventilat, allunyat de la llum solar directa i d'alta temperatura. El lloc d'emmagatzematge ha d'estar allunyat del foc, la calor i l'oxidant, instal·lacions a prova d'explosió.
2. Embalatge: El cloroform s'ha d'emmagatzemar en un recipient hermètic de qualitat estable, com ara ampolles de vidre, ampolles de plàstic o bidons metàl·lics. La integritat i l'estanquitat dels contenidors s'han de comprovar regularment. Els recipients de cloroform s'han d'aïllar de l'àcid nítric i les substàncies alcalines per evitar reaccions.
3. Evitar la confusió: el cloroform no s'ha de barrejar amb oxidant fort, àcid fort, base forta i altres substàncies per evitar reaccions perilloses. En el procés d'emmagatzematge, càrrega, descàrrega i ús, s'ha de prestar atenció a evitar col·lisions, friccions i vibracions, per evitar fuites i accidents.
4. Evita l'electricitat estàtica: durant l'emmagatzematge, càrrega, descàrrega i ús del cloroform, evita l'electricitat estàtica. S'han de prendre les mesures adequades, com ara la connexió a terra, el recobriment, els equips antiestàtics, etc.
5. Identificació de l'etiqueta: l'envàs de cloroform ha d'estar marcat amb etiquetes i identificació clares, indicant la data d'emmagatzematge, nom, concentració, quantitat i altra informació, per tal de facilitar la gestió i la identificació.
Usos
Determinació de cobalt, manganès, iridi, iode, agent d'extracció de fòsfor. Determinació de fòsfor inorgànic, vidre orgànic, greix, resina de cautxú, alcaloide, cera, fòsfor, dissolvent de iode en sèrum.
