Cloroform de grau industrial amb alta puresa
Propietats
Líquid incolor i transparent. Té una forta refracció. Té una olor especial. Té un gust dolç. No es crema fàcilment. Quan s'exposa a la llum solar o s'oxida a l'aire, es descompon gradualment i produeix fosgen (clorur de carbil). Per tant, normalment s'afegeix etanol a l'1% com a estabilitzador. Pot ser miscible amb etanol, èter, benzè, èter de petroli, tetraclorur de carboni, disulfur de carboni i oli. L'ImL és soluble en uns 200 ml d'aigua (25 ℃). Generalment no es crema, però l'exposició prolongada a flames obertes i altes temperatures encara pot cremar. En excés d'aigua, llum i altes temperatures es produirà la descomposició, la formació de fosgen i clorur d'hidrogen altament tòxics i corrosius. Les bases fortes com el lleixiu i l'hidròxid de potassi poden descompondre el cloroform en clorats i formiats. En l'acció d'àlcalis forts i aigua, pot formar explosius. El contacte a alta temperatura amb aigua, corrosiu, corrosió del ferro i altres metalls, corrosió de plàstics i cautxú.
Procés
El triclorometà industrial es va rentar amb aigua per eliminar l'etanol, l'aldehid i el clorur d'hidrogen, i després es va rentar amb àcid sulfúric concentrat i solució d'hidròxid de sodi. Es va comprovar que l'aigua era alcalina i es va rentar dues vegades. Després d'assecar-la amb clorur de calci anhidre, es va destil·lar per obtenir triclorometà pur.
Emmagatzematge
El cloroform és un producte químic orgànic que s'utilitza habitualment com a dissolvent i medi de reacció. És altament volàtil, inflamable i explosiu. Per tant, tingueu en compte el següent a l'hora d'emmagatzemar-lo:
1. Entorn d'emmagatzematge: El cloroform s'ha d'emmagatzemar en un lloc fresc, sec i ben ventilat, allunyat de la llum solar directa i de les altes temperatures. El lloc d'emmagatzematge ha d'estar allunyat del foc, la calor i els oxidants, i en instal·lacions a prova d'explosions.
2. Embalatge: El cloroform s'ha d'emmagatzemar en un recipient hermètic de qualitat estable, com ara ampolles de vidre, ampolles de plàstic o bidons metàl·lics. La integritat i l'estanquitat dels recipients s'han de comprovar regularment. Els recipients de cloroform s'han d'aïllar de l'àcid nítric i de les substàncies alcalines per evitar reaccions.
3. Evitar confusions: el cloroform no s'ha de barrejar amb oxidants forts, àcids forts, bases fortes ni altres substàncies per evitar reaccions perilloses. Durant el procés d'emmagatzematge, càrrega, descàrrega i ús, cal parar atenció a evitar col·lisions, friccions i vibracions, per evitar fuites i accidents.
4. Prevenir l'electricitat estàtica: Durant l'emmagatzematge, la càrrega, la descàrrega i l'ús de cloroform, cal prevenir l'electricitat estàtica. Cal prendre les mesures adequades, com ara la connexió a terra, el recobriment, l'ús d'equips antiestàtics, etc.
5. Identificació de l'etiqueta: El recipient de cloroform ha d'estar marcat amb etiquetes i identificacions clares, que indiquin la data d'emmagatzematge, el nom, la concentració, la quantitat i altra informació, per tal de facilitar la gestió i la identificació.
Usos
Determinació de cobalt, manganès, iridi, iode, agent d'extracció de fòsfor. Determinació de fòsfor inorgànic, vidre orgànic, greix, resina de cautxú, alcaloide, cera, fòsfor, dissolvent de iode en sèrum.
