Cloroform de grau industrial cloroform amb alta puresa
Propietats
Líquid incolor i transparent. Té una forta refracció. Té una olor especial. Té un gust dolç. No es crema fàcilment. Quan s’exposa a la llum del sol o s’oxida a l’aire, es descompon gradualment i produeix fosgene (clorur de Carbyl). Per tant, l’1% d’etanol s’afegeix normalment com a estabilitzador. Pot ser miscible amb etanol, èter, benzè, èter petroli, tetraclorur de carboni, disulfur de carboni i oli. L’IML és soluble en aproximadament 200 ml d’aigua (25 ℃). Generalment no es cremarà, però encara es pot cremar una exposició a la flama oberta i la temperatura alta. En excés d’aigua, es produirà una descomposició de llum i llum alta, la formació de fosgè i clorur d’hidrogen altament tòxics i corrosius. Bases fortes com el llisc i el hidròxid de potassi poden descompondre el cloroform en clorats i formes. En l’acció d’un fort alcali i l’aigua, pot formar explosius. Contacte a alta temperatura amb aigua, corrosiva, corrosió de ferro i altres metalls, corrosió de plàstics i cautxú.
Elaborar
El triclorometan industrial es va rentar amb aigua per eliminar l’etanol, l’aldehid i el clorur d’hidrogen, i després es va rentar amb àcid sulfúric concentrat i solució d’hidròxid de sodi al seu torn. L’aigua es va provar per ser alcalina i es va rentar dues vegades. Després d’assecar -se amb clorur de calci anhidre, destil·lació, per obtenir triclorometan pur.
Magatzem
El cloroform és una substància química orgànica que s’utilitza habitualment com a medi de dissolvent i de reacció. És altament volàtil, inflamable i explosiu. Per tant, tingueu en compte el següent en guardar -lo:
1. Ambient d’emmagatzematge: el cloroform s’ha d’emmagatzemar en un entorn fresc, sec i ben ventilat, lluny de la llum del sol directa i de la temperatura alta. El lloc d’emmagatzematge ha d’estar lluny d’incendis, calor i oxidants, a prova d’explosió.
2. Embalatge: el cloroform s’ha d’emmagatzemar en un contenidor hermètic de qualitat estable, com ara ampolles de vidre, ampolles de plàstic o tambors metàl·lics. La integritat i la tensió dels contenidors s’han de comprovar regularment. Els contenidors de cloroform s’han d’aïllar de l’àcid nítric i de les substàncies alcalines per evitar reaccions.
3. Prevenir confusió: el cloroform no s’ha de barrejar amb oxidant fort, àcid fort, base forta i altres substàncies per evitar reaccions perilloses. En el procés d’emmagatzematge, càrrega, descàrrega i ús, s’ha de prestar atenció per evitar la col·lisió, la fricció i la vibració, per evitar fuites i accidents.
4. Prevenir l’electricitat estàtica: durant l’emmagatzematge, la càrrega, la descàrrega i l’ús de cloroform, prevenir l’electricitat estàtica. S’han de prendre mesures adequades, com ara la posada a terra, el recobriment, els equips antistàtics, etc.
5. Identificació de l'etiqueta: el contenidor de cloroform s'ha de marcar amb etiquetes i identificació clares, indicant la data d'emmagatzematge, el nom, la concentració, la quantitat i altra informació, per tal de facilitar la gestió i la identificació.
Uses
Determinació de cobalt, manganès, iridium, iode, agent d’extracció de fòsfor. Determinació del fòsfor inorgànic, vidre orgànic, greix, resina de goma, alcaloide, cera, fòsfor, dissolvent de iode en sèrum.
